Conservatoire des
traditions rurales
La vie occitane
Archives 99
Archives 2000
Archives des historiettes
Soldats perduts
de Clément Besombes
Sul petiòt pòste entorat de barbelats
Aprèp la plueja espessa la nuèi est tombada.
A de qué pénson les quize jueines soldats
Aquì barrats dempuei una brava aigada ?1
Al ì, acocolat al fons del mirador,
Voldriá que vistament finiguèssa la quèrra.
Per guel, chasca païsan dins son terrador
Deuriá plan librament trabalhar las siás tèrras
Amb la mitralheta estachada al ponher,
Lo sergent es jagut dins la sala de garda.
Responsable de tores, se sent plan solet;
Tornar veire sa femna, sa filha , li tarda...
Bòjas 2 , lèits, fusilhs, gamèlas
dins lo cobèrt 3
Sus las parets blanchas, qualquas femnassas nudas.
L' un plora, l' altre raiva amb les uelhs dobèrts.
Aquì son les soldats d' una causa perduda.
Dins la petiòta chambra al ras del burèu
Continua enquèra una parlicada.
Dos secretaris se damándon se plan lèu
La guèrra e la dolor saráun achabadas.
Es nuèt negra, una petada retonis...
Lo sergent sauta del pòste, a paur e crida.
Dins les barbelats una chabra estavanis 4
Un bruch : ' la sentinèla a defendut sa vida.
Sul petiòt pòste entorat de barbelats
L o sergent lança una darrièra espiada 5
Lo solelh d' ivèrn , blanquinás, va se levar.
Una nacit de mai, enquèra, de passada. Lo sergent, estendut sul lèit espelhansat,
Regreta d' aveire esprebondit 6 lo pauruc 7
S' èra estat a sa plaça, el, de qu' aurìa fatch ?...
Amb qualques mes de mai, totes serem calucs 8
Lo sergent pensa pus que li chalrá faire
Un modòl de papiers...Vei un damantal blan,
Una jueina regenta: amb ela auriá deugut jaire ;
Dins la petiòta cort, arribon les enfants.
Aquelses qu'áun volgut aquela l lònja guèrra,
Deuriáun abandonar lor femna, lors enfants,
Venir damorar qualquas nueit a l' espèra,
al fred, dins la paur dels algerians en colèra.
C Besomba
1. Una brava aigada: un bon moment
2. La bòja : le sac
3. Lo cobèrt : hangard servant de dortoir.
4. Estavanir: crever, mourir, s' évanouir.
5. Una darrièra espiada : Un dernier coup d' oeil.
6. Esprebondir: réprimander
7. Lo pauruc :le peureux
8. Calucs : fou |
|
Ce poème de Clément Besombes a été
publié dins la Cabreta revista
del felibrige d' Auvernha
.
Para s' abonar a la revista trimestriala 120 FF
La Cabreta, 9 cité clairvivre, 15000 Aurillac |
La vida felibrenca en Auvèrnha.
1) Les trenta ans de la Miramontesa:
Lo gròp
felibrenc mauriagués, fondat a Cholvinhac en 1970, festeja sos trenta ans d'
activitat al servici de la lenga d'òc, des cants e
de las dansas de Nalta-Auvèrnha lo 25 de març 2000, a la sala polivalenta de
Mauriac. I aurá a onze oras un recital gratuit de musica donat pels musicians
del grope ( actuals e ancians ). A 12 oras i aurá la patida oficiala : lo
president fondador, majoral Clamenc Besomba aculhira les elegits de las comunas
de Mauriac, de Chalvinhac, el Vijan, e d' ancianas eligits de Chovinhac. I aura
un expausicion per tornar traçar amb de fotos l' istò ria del grope. Les
menbres actuals, les ancians membres, las personalitats felibrencas prendráun
un repás en comun ( pretz 30 fr , se faire inscriure abans lo 15 de març chas
la secretària : Gisèle Chaudière, café de la Poste, 15200 Mauriac). Aprés
lo repàs tot lo monde dansara.
La jornada es plaçada jos la presidéncia del mèra d' a Mauriac, conselhièr
Regional.
2) La revista LA CABRETA: Lo darrièr
numerò 1999 ven de sortir, li trobaretz, en particulièr,
la seguida de la novèla policiaria de Monica Besomba: Un vialatge bien
ranquille. La fin d' aquela novèla sera publicada dins lo N° 1 de l' an 2000,
que es actualament en preparacion. Dins aquel N° 1 de l' an 2000 se començara
ataben de parlar de Julian Galléry ( 1895-1931 ) poèta-païsan d' Eitrac.
La meantennça d' Auvernha onorá aquel poèta dins sas jornadas d' estiu 2000 (
8 e 9 de julhet a Eitrac). Se la municipaltat vou plan collaborar una estèla
sera plantada a l' entrada del camin de cambian, ont lo poèta naisseguet e
visquèt sa paura e corta vida. Lo dimenge i aura a Eitrac del teatre d' òc amb
les actors de l' Occitana d' Aurlhac e la tropa de l' escola felibrenca d' a
Mauriac que jogará una peçòta del regretat majoral Fournier.
|