|
Conservatoire des
traditions rurales
La vie occitane
Archives 99 Archives 2000
Archives des historiettes
PAGE OCCITANE
Se parlatz patoàs parlatz occitan!
Per legir: 0=ou ò=o al final =o nh= gn lh = ill
Cronica
occitana de Clamenç Besombes
Una legenda a prepaus de Iolanda de Clavièrs
Lo chastel de Clavièrs, comuna de Mossatges,
abritava i a del temps, una genta domeisèla: Iolanda.
Iolanda aviá dels pials negres e fresats que li
acatávon l'eschina dusca las anchas. Iolanda aimava lo filh del senhor de
Montclar. Podiá veire chasca jorn, de l'altre costat de la val, sur la comuna
d'Anglards, las torres negras del chastèl de son galant.
Iolanda voliá se maridar,mès son paire refusava
aquel maridatge amb l'eiritièr d'una familha mens richa que la siòna.
Iolanda per empaitar que de riches senhors
venguèsson li faire la cort, amb les estalhants copet sa borra e despuei la
ponta de la torre la getet dins la val.
La cran borra negra se botet a volar, portada pel
vent, e tota la val s'acuquet coma s'anèssa faire auratge.
Despuei aquel jorn quand bufa lo plujal e qu'arríbon
las niulas, lo monde díson:
-" Qui i la borra de Iolanda, deman la matin pleurá".
Vocabulari
- Lo plujal: lo vent que bufa e l' oèste e que porta plan sovent la plueja.
- Las niulas: prononciar " niougo"
- nivol dins lo dialecte lengadocian
- nuage dins la lenga francesa
- origina: nubes lenga latina
- S'aeucar: s'assombrir.
Vida occitana
23/06/2000
Lo congrés 2000 tengut a
Sant-Junian ( Nauta-Viadana ) confirmet l' engatjament prés en 1999: defendre
la lenga d' òc dins son unitat e sa diversitat. L ' acuèlh des dos cantons
de Sant-Junian seguèt d' una granda calitat.
L' Auvèrnha i seguèt plan distinguida:
- letra de felicitacions per la revista " La Cabreta"
- Dos novèls mestre o mestressa d' òbra:
- Senher peire Vidal, " La veillée auvergnate
du Massif Central".
- Dòna Boutonnet Peyrou, presidenta de Terradour
Flouricat".
- ai granda augmentacion ( en % de la poblacion ) dels felibress
manteneires.
Las jornadas d' estiu 2000 se
tendrám a Cambian e a Eitrac ( amb lo sostenh financièr de la comuna d'
Eitrac e del conselh general del cantau ) les 8 e 9 de julhet 2000. S' agis d'
onorar lo poèta Julian Galéry ( Cambian 1895-1931). Lo 8 de julhet la vida,
l' òbra del poèta seráun
presentadas a 16 oras a Eitrac pels majorals Joan Fay e Clamenç Besomba.
Clamenç Besomba trabalha sus un fons jamai exploatat: lo fons Rollad ( un
dels fondadors de la revista " Oc" de Tolosa ). Poirá donar dels
poèmas inedits e una vista dels raports entre Galery e las abats Mathieu e
Lissorgues ( felibrige " roge" , contra felibrige " blanc"
. Lo dinmèrgues 8 a 9 oras 30 , a l' entrada del camin de Cambian una péira
plantada e una lausa seráun inauguradas. " L' Occitana" , novèl
gop felibrene, assegurará lo 9 a 16 oras la partida festiva ( teatre en oc,
musica ).
Lo " conservatòri
de las tradicions ruralas de Mauriac fara aquesta annada doás
fèstas: la fèsta de l' escodre lo blat negre. S' agis de donar vida al
material amodolat, mancassiatz pas aquò
!
Indicas:
Pèira plantada= stèle
Lausa = plaque
amodolar= entasser
Pour retrouver les
archives des publications de Clément Besombes
Quelques termes occitans:**
Voir
les termes précédents
|